Una ESCAPAda pel Montsant

Ahir, finalment vàrem conquerir la Roca Corbatera, el punt més alt del Priorat (1.163,1), pedalada organitzada pel club ESCAPA. Dic “finalment” ja que aquesta excursió s’havia d’haver fet el 24 de febrer, el cap de setmana que hi van haver les nevades i que, amb molt bon criteri, va quedar posposada.

La climatologia ahir ens va oferir un dia radiant i calorós. Tot i així vaig agafar un tallavent, a dalt de la serra acostuma a fer força vent, i així va ser. A la muntanya s’ha d’anar preparat.

La ruta va ser molt dura. Tot i conèixer una mica el Montsant, vaig preguntar a dos companys que se’l coneixen molt bé què els semblava: el Montsant és per fer-lo a peu. Després de veure el track, un d’ells va dir que un 20% el faríem a peu, i em sembla que no es va equivocar de gaire. No és que anéssim molta estona arrossegant bici, però constantment anàvem pujant i baixant d’ella (alguns més que d’altres) ja que el terreny és molt pedregós, amb molt d’esglaó i poc grip.

Iniciem la ruta a Cornudella de Montsant en direcció cap a l’ermita de Sant Joan de Codolar (pista d’asfalt) i un cop allà ja agafem el GR-174 que comença a pujar per la falda de la muntanya (poc apte per gent amb vertigen com jo). Aquest tram és força tècnic però molt bonic.

Cornudella de Montsant i Pantà de Siurana

Deixem el GR i, al Pla de Teix, agafem una llarga pista cimentada que puja i puja fins tornar a recuperar el GR a peu de la Roca Corbatera. Encara quedarà carregar bici fins arribar al cim (des de l’inici de la pista fins dalt de la Roca -2,5 km- es guanya un desnivell de mes de 300 metres!.

Estiraments?

Un petit i merescut descans

La cabra tira al monte

A veure si se m'encomana una mica de PRO

Panoràmica des de la Roca Corbatera

Fetes les fotos de rigor, fem tota la serra major (Piló dels Senyalets, la Cogulla…). És un tram molt bonic però també molt dur i comença a passar factura a les bicicletes: un doble trencament de desviador de plat i pinyó (no ho havia vist mai) deixa fora de joc a en Francis, l’organitzador i guia. Retirada tota la ferralla sobrant (XTR!!!) i convertida en una single speed, decideix tornar cap a Cornudella per un dels graus amb la bici al coll (amb dos pebrots!). A tot això li hem de sumar 3 punxades.

Desviador de plat i pinyo fets un nyap! Ahhh!!!!

Carrera de boxes

Del Piló dels Senyalets comencem progressivament a baixar fins al Collet del Ros i d’aquí al Coll de l’Armengol per un camí pedregós amb força desnivell i tapat amb molta vegetació arbustiva (esgarrinxades a tope!). Ja en direcció cap a la Morera del Montsant, gaudim d’una pista trencacames (per si encara no en teníem prou) fins a la Font Pregona (al·leluia, aigua!!!). Un cop saciada la set, ens queda fer una petita rampa no massa llarga que el GPS en el punt final em va marcar amb un desnivell del 26%. Això, si vas tovet i amb la panxa plena d’aigua és com que ja no calia. Arribats a la Morera de Montsant, i després de 6 hores de fer l’indi per la muntanya, decidim unànimement, i sense cap queixa, fer el tram final fins a Cornudella per carretera. La veritat és que ja en teníem prou. La idea inicial era baixar de la Morera fins recuperar el GR que ens tornava a deixar a Cornudella.

Donar les gràcies a tots els companys del Club Escapa, al Francis, i, sobretot, a l’Ada, que amb la seva simpatia i les seves atencions va fer que no decaiguessin els ànims.

També et pots descarregar el track a Wikiloc