Cita a cegues a Reus

El Facebook té aquestes coses. Uns hi troben la seva mitja taronja i d’altres queden per sortir en bici. Com totes les cites, una tercera persona va fer de “Celestina” (també havia de venir, però al final ha fet campana); així que, sol davant el perill, he anat a la cita en camp contrari.

Havent vist com les gasta en Xavier Ferrando (a través del FB), sabia que anava a patir, i així ha estat.

Després d’una estona de xerrameca (hi tinc certa facilitat), hem començat a pujar i pujar, i ja m’he començat a despenjar… Buf aquí patirem!

Un cop arribats a dalt de la tatxa dels dipòsits de Castellvell i, com si fos una atracció de Port Aventura, hem començat a baixar: corriols, trialeres, senderons, pedregots, trenca-cames… Ja anava petat, i he mirat el GPS per veure quant temps portàvem en ruta: 45 minuts!! Juro que he pensat que el GPS no anava bé, però he mirat també el rellotge i era correcte!!!

El Mas "Destartalat"

Una cadena amb trampa (que cabrons!)

Avall que fa baixada!

En alguns trams, sobre pistes, en Xavier deia “Esquerra!”. Esquerra?, pensava jo, si no hi ha res! Doncs sí, hi era. Apa, torna a començar l’atracció!

Sort que de tant en tant hem parat a fer alguna fotografia. En la ruta hi ha un parell de baixades que he estat absolutament incapaç de baixar en bici (i prou feines he tingut per baixar a peu) i he flipat en veure com el Xavier i l’Eduard les han baixat com si res. En una d’elles els hi he fet unes fotos en acció (s’ha de dir que, com sempre, les fotos no fan justícia i no sembla tant difícil, però us puc ben assegurar que des de dalt semblava una paret vertical). El Xavier, per no menjar-se al fotògraf, ha desllantat la roda i s’ha fomut una bona patacada (per sort ha caigut sobre tou). Hem estat una bona estona per deixar la roda a punt, ja que s’havia col·locat molta porqueria entre llanta i coberta.

L'Eduard tornant a pujar per immortalitzar el moment

Vinga Eduard!

Ara et toca a tu Xavier! (jo, amb l'excusa de fer les fotos me l'he saltat...)

El Xavier després d'haver "tastat" la sorra

 

Avui hem pujat per la majoria de tatxes dels voltants de Reus (com el collet de Sant Joan,). Fins i tot, alguna d’elles pels dos costats.

Tot i no haver estat una ruta especialment llarga (34 km des de la Boca de la Mina), en 25 quilòmetres ja havíem fet més de 1000 metres de desnivell positiu acumulat. Una pallissa!

M’ho he passat molt bé. S’han materialitzat amistats virtuals i ha estat una bona experiència per gaudir de molts corriols que desconeixia. Ja hem quedat que la pròxima serà en el meu territori.

Aquí us deixo el link del Track del Xavier on també ha deixat comentaris sobre la ruta.