Ara que he donat el salt de les 26’’ a les 29’’, i després de tres anys i quasi 12.000 km amb la meva Coluer Fourteen Team del 2010, he decidit fer una fotografia dels components que s’han trencat o he canviat durant aquest temps. Ha estat una bicicleta de la que n’he quedat molt content (tot i els comentaris que venen a continuació) i que no em trec del damunt ja que encara pot donar força guerra, i més ara que l’he deixat quasi nova amb tanta trencadissa que he tingut últimament.
Obsolescència programada:
De l’únic component de fàbrica que no n’he quedat gens content és la sella, una San Marco. En poc temps es van trencar les barres de titani (tampoc peso tant!, uns 83 kg repartits en 184 cm), i la tija de fibra de carboni es va anar “escanyant” en el punt d’unió amb el quadre (no es va arribar a trencar, però en la posta a punt per participar en la Marató dels Monegros vaig preferir posar-ne una de nova). Aprofitant el canvi vaig posar una tija retrassada Massi, també de fibra de carboni, i es va trencar pel cap (un mal disseny industrial ja que l’alumini era poc reforçat).
Els pedals automàtics eren uns Shimano de gama baixa i tampoc van aguantar massa. Els Wellgo eren reciclats fins que li vaig posar uns XT.
El pinyó fix tampoc ha aguantat massa: n’he hagut de canviar un parell i un eix. No sé, però en la meva anterior bici no els vaig haver de canviar mai.
De cobertes, si no he perdut el compte, amb les que portava i les que porta ara han estat un total de 8 (uns 3.000 km per parella de cobertes).
He quedat sorprès de la quantitat de pastilles que he canviat, suposo que algunes d’elles es podien haver “apurat” una mica més però a la que noto que començo a perdre eficiència amb la frenada i que la maneta fa massa recorregut, faig el canvi. Les de la casa Shimano han estat les que menys han durat i les últimes les he canviat quasi per avorriment.
El trencament del desviador de plats, un XT, crec que va ser mala sort; un mal canvi, una pedalada massa forta, i la cadena que es va enganxar entre plat i patilla doblegant-la completament. Ara li he posat un Deore, que pel poc que el faig servir penso que és suficient.
Conclusió: Emprar materials ultra lleugers i cars per aconseguir guanyar uns pocs grams no sempre és una bona alternativa. Estic segur que pel preu d’un tija de fibra de carboni puc tenir una molt bona tija d’alumini que possiblement em duri mes.
I no has canviat mai la suspensió del davant?
ResponEliminaEn la meva primera BTT, és el primer que vaig haber de canviar, fins hi tot abans que les cubertes. D'acord, que era senzilleta, però tampoc peso tant, uns 60 kilets abans de festes.
Molt insctructiu aquest "despiece". Si tens alguna pastilla de fré mig aprofitable, passa-me-la, doncs un servidor les apura fins el ferro.
Salut i pedals.
Bona nit Cantona!
EliminaHome si un dia et passes per aquí de ben segur que alguna pastilleta caurà :), alguna d'elles encara els queda més d'un mm, es que sóc una mica tiquis miquis i a la que noto que la maneta ja fa massa recorregut les canvio.
Referent a la forquilla, la veritat es que encara funciona com el primer dia (creuem els dits), es una ROCK SHOX SID RACE i la veritat es que n'estic molt content. La de la meva bici anterior, una ROCK SHOX DUKE també va aguantar prou bé tot i que ara ja li hauria de canviar els retens. El meu estil es poc destroyer, ni tant sols salto.
Salut i pedals!