Fa un parell de dies, i amb la previsió de nevades pel cap de setmana, vaig fer un fotomuntatge que va ser força premonitori.
Dissabte, després de truncar-se el pla que hi havia pel diumenge amb la colla d’Escapa per terres del Montsant per culpa de les fortes nevades, vaig decidir fer una bona ruta per tal d’ofegar les meves penes. Em sembla que ho he aconseguit.
Aquesta ruta ja l’havia feta farà més d’un any, però llavors no tenia el Bloc. Sabedor que avui, amb la neu, el paisatge seria molt bonic vaig decidir repetir-la, aquest cop a l’inrevés. Pensava que no s’apuntaria massa gent, però la veritat és que al final hem estat un grupet de cinc, prou bé tenint en compte que, tot i fer sol, feia molt fred i les previsions de fort vent al final s’han acomplert.
L’etapa trànsit ha estat arribar de Montbrió fins a Colldejou, on hem improvitzat una mica passant pel Camí dels Carlins (no estava previst). Per carretera, i poc abans d’arribar a Colldejou, hem agafat un camí cap a l’esquerra, el camí de la font del Bullidor (és un camí força dur, amb un parell de rampes que encara no he aconseguit fer-les sense posar peus a terra) que porta fins al Coll del Guix (631 m). Avui amb la neu blanca feia honor al seu nom.
Tot i que a partir de la cota 450 (aprox.) ja hem començat a trobar neu, un cop al Coll, i de baixada en direcció cap a Falset, hem trobat molta neu i glaç. Fins i tot en algun tram ens ha fet baixar de la bici.
Un cop arribats a la carretera que va de Marçà a Torre de Fontaubella (TV-3001) hem agafat direcció cap a Torre, i cap a la meitat hem trencat per un camí per no haver de fer tot el tram per asfalt.
 |
| Lliçó important: el glaç rellisca |
Un cop al Coll Roig volia tornar pel camí que porta fins a Colldejou (a mà dreta pocs metres després passat el Coll) però ja s’havia fet molt tard, començava a fer molt vent i, francament, ja en teníem prou (la neu ens havia fet perdre força temps). Així que hem agafat carretera i manta fins a Mont-roig.
També et pots baixar el track a Wikiloc
És inevitable que no em foti de morros quan trobo pistes de neu. Quan està trepitjada i sobretot quan hi han roderes de cotxe, segur que a sota resta ben glaçat i llavors és quan cicliste i màquina van per terra.
ResponEliminaPer aquí el Ripollès també tenim un Coll de Jou de 1637 metres d'alçada. Ja trigaré anar-hi! Deu estar glaçat com el congelador de casa.
Salut i pedals!
Per aquí es no es massa habitual que nevi, així que si un dia les muntanyes s'enfarinen una mica ve de gust trepitjar neu. Tot i que amb un cop a l'any n'hi ha més que suficient :)
ResponEliminajo poder soc diferent a tothom, ja que cuan a nevat o a plogut tinc un mono de enmardarma jo i la bici...
ResponEliminaJo es que sóc molt polit, je, je. A mi no em fa gens de mandra agafar la bici faci el temps que faci però lo d'embrutar-me jo i bici no ho porto tant bé. A la que veig un toll busco per on no tocar gens d'aigua.
EliminaNo es broma, però en alguna carrera runner de muntanya, m'he arribat a treure bambes i mitjons per creuar rierols...