dimecres, 31 d’octubre del 2012

Top 10 Track List II


Diuen que segones parts mai foren bones, però com que la primera ja no ho era, torno amb una llista TopTen per deixar les orelles ben servides. Això dopa més que l’Armstrong.

Ma Cherie (Houseshaker Extended Mix) - DJ Antoine feat. The Beat Shakers
Mama Lover (Radio Edit) - Serebro
Life (Radio Edit) - David Vendetta
She Wolf (Falling To Pieces) - David Guetta Feat Sia
Wide Awake (A.R. Remix) - Kate Project
C'est pas la peine (Radio Edit) - Soley Dancefloor
Video Killed the Radio Star (R.P. Remix) - Trancemission
When It Rains - Nadia Ali
Youtopia (Radio Edit) - Armin van Buuren feat Adam Young
Little Talks - Of Monsters And Men

Ja sé que Video Killed... fa ferum, però un ja té una edat i m'entra la morriña.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Com més serem, més riurem!

Ruta: Montbrió – Botarell – Miradors de les Borges – L’Aleixar – Vilaplana – Ermita del Mas d’Anguera - Almoster – Castellvell – Riudoms – Montbrió.


Avui ha estat una sortida de confraternització. Hem ajuntat dos grups bikers (bé, es podria dir que ha estat un i mig ja que dels nostres pràcticament tothom ha fet campana) i hem format un bon grupet de 14 persones. Sortir amb molta colla té efectes secundaris: el temps; que, com diria Einstein, és relatiu. S’allaaaaarga…; que si una punxada (mea culpa), que si un all, que si una ceba, i cada parada que es fa es tarda en tornar a arrencar. En total hem estat 1h 15m aturats i sense fer un bon esmorzar!

Tot i que m’ha tocat preparar la ruta, cadascú ha acabat posant de la seva part. El resultat ha estat similar al plantejat, però com que ara està de moda “retallar”, i veient que la cosa s’allargava més del compte, li hem aplicat alguna tisorada, sempre des del consens i la bona entesa (no hi havia mes remei). Adjunto mapa del que havia de ser, en blau, i del que ha estat, en vermell.


Com que la previsió de vent per avui era molt dolenta, i la primera ruta preparada era pel Sud, per terres de Vandellòs, ahir vaig preparar-ne una altra pel Nord, que si bufa molt no és tan greu. Per sort no ha bufat massa però es notava que el termòmetre havia baixat força.

Feia temps que volia passar pels Miradors de les Borges, ja que no hi havia estat mai, així que la primera “tachuela” ha estat per allà. Aquí hi ha hagut un petit error de ruta; m’he deixat portar pel Tiet que es coneixia bé el camí i s’ha liat una mica (falta d’oxigen suposo). En el mapa adjunt i en vermell la ruta errada, i en blau, la correcta. Tenint en compte que s’ha de pujar per tornar a baixar, atenció per qui es descarregui el Track. Queda avisat.



Abans de començar a pujar pel camí que ens portarà als miradors, passem pel costat de l'Ermita de la Mare de Déu de la Riera.




Des d’allà i per un senderó hem arribat fins a l’Aleixar (preveient que la cosa anava per llarg, aquí hem tingut la primera baixa), i d’allà cap a Vilaplana pel camí del pi de les Planes. De Vilaplana hem agafat un senderó paral·lel a la carretera de Vilaplana a la Selva (TP-7013), i tot i que volia arribar al Mas de Flassada, hem retallat pel Coll de la Batalla fins Almoster.



D’Almoster fins a Castellvell (allà hem tingut més baixes), i de la perifèria de Reus cap a Riudoms i Montbrió. Aquest últim tram ha estat posant la directa ja que realment s’estava fent tard, així que m’he acomiadat a la francesa.

Nota: ja porto uns dies mosca amb l’índex IBP. Al començament feia gràcia i, efectivament, donava uns resultats que no “desentonaven” massa amb la ruta feta, però tinc la sensació que últimament va una mica despendulat, ja que la ruta que hem fet avui i que considero de cert nivell, únicament ha donat un resultat de 102 ¿?.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Caviar?



No!, són els coixinets d’un pinyó lliure!! I n’hi ha 50!!! I d’un diàmetre d’uns 2 mm!!!

Com desmuntar el mecanisme intern d'un pinyó lliure:

Ja és la segona vegada que en desmunto un (no sé perquè, però no m’aguanten massa i això que es una peça mecànica molt estanca) i el greix que portava s’ha anat convertint en una pasta negra i densa que fa que les dues dents del nucli no s’obrin correctament provocant que, de tant en tant, en ruta, salti algun pinyó. Suposo que amb la calor es deu anar filtrant també el greix dels coixinets de l’eix cap a l’interior del nucli del pinyó lliure…

La primera vegada que m’hi vaig posar, i veient que semblava impossible de desmuntar, vaig buscar per internet un tutorial (aquí teniu dos links d’Armantes, que m’han servit de molt: link 1 i link 2).
Per desmuntar/muntar el pinyó lliure de la boixa és necessari una clau Allen del 9. Però abans de de desmuntar-lo l'afluixarem una mica per tal de poder desenroscar la tapa que conté el mecanisme intern.



Aquesta és, possiblement, la part més complexa, ja que necessitem una eina que ens agafi les dues osques i es permeti desenroscar-la.

 
A diferència del sistema que proposa Armantes, que és la de fer-ho a cops de tornavís, jo, a falta de tenir alguna eina pija que el pogués desenroscar, he fet una cutre-eina, al més pur estil mecànica cubana, que m’ha permès obrir-lo sense donar cops de destral. S’adjunta foto d’aquesta eina de precisió: un troç de clau Allen del diàmetre de la rosca interna, uns alicates –fixades amb cables perquè no s’obrin en fer força– i una clau anglesa per ajudar els alicates a fer el gir. Reconec que té poc glamour però no m’ha costat ni un duro.


ATENCIÓ: el sentit per desenroscar la tapeta és a l’invers, o sigui, en sentit a les agulles de rellotge.



Un cop obert el nucli, totes les peces tretes, netejades, tornades a engreixar i recolocades (per tornar a posar els coixinets a lloc, el millor sistema és engreixar-los en un potet i anar-los col·locant un a un amb un pinzell i paciència), tornem a col·locar el pinyó lliure a la boixa.



Així es com han quedat les peces després de la neteja:


Engreixada de les peces un cop muntades i col·locació del coixinets:

 
RECORDEU: que per tornar a enroscar la tapeta ho hem de fer a l’invers, o sigui, en sentit contrari a les agulles del rellotge.

En tornar-ho a recolocar tot al seu lloc, he aprofitat per netejar i engreixar els coixinets de l’eix (vigileu molt amb els coixinets nets: un cop me’n va caure un al terra del garatge i vaig estar més de tres quarts en trobar-lo a l’altra punta… són com la bola-loca, no paren). Tot i que aquests coixinets són més grans, també faig servir el mateix sistema del potet i, en comptes de pinzell, faig servir unes pinces.




Com ja vaig dir en el tutorial del canvi de pastilles de fre, no sóc mecànic, així que de ben segur i haurà moltes maneres i millor de fer-ho... gustosament, s'acceptaran consells.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Un tomb per les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs




Aquesta és de les rutes que donen sentit a aquest blog.

Ja fa uns dies que em ronda una idea pel cap, que amb temps i paciència espero que portem a terme. Estic preparant una ruta de llarga distància i necessito anar testant el que vaig preparant plàcidament assegut des de casa amb el GoogleEarth. Als que m’acompanyen sempre els dic que amb el Google veig el camí però no si és ciclable o no. Aquest cop els vaig obsequiar amb un generós tram arrossegant la bici. Ningú es va queixar; les vistes bé valien l’esforç.

Comencem doncs:

Aquest cop vàrem sortir des dels voltants del Camp de Golf Bonmont i vam anar a buscar un camí paral·lel a l’AP-7 fins passada la Central Nuclear de Vandellòs pel Coll de Balaguer. Aquest és un tram de 14 km i un desnivell de 300 m. Si us penseu que és un tram plàcid i avorrit, res més lluny: és un trencacames de petites pujades i baixades amb alguns trams de molta pedra… És el que té aquesta terra; pedra i més pedra.


A l’alçada de l’Almadrava ens comencem a dirigir cap a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs pujant pel camí de Lleriola. Vam tenir la gran sort que no feia gens de vent, cosa estranya per aquestes terres. És un camí molt bonic, amb un desnivell molt bèstia, 450 metres en 5,3 quilòmetres, amb unes vistes espectaculars de les parets de pedra de la Serra, però malauradament el tram final s’ha de fer empenyent la bicicleta (així també es fa esport).





Un cop arribats al punt més alt, i després de les fotos de rigor, comencem a baixar pel Coll de la Basseta en direcció a la Serra de Los Dedalts. La baixada fins a Vandellòs, que comença al peu d’unes antenes, també té molt de desnivell (300 m en 2 km) però amb la diferència que és asfaltada i es va agrair. Amb els frens a tope vam arribar a baix deixant una estela de pudor a pastilla cremada. Ja vàrem dir que un dia la provarem de pujada a veure que tal! Pur masoquisme!!



De Vandellòs, agafem el camí que passa per Remullà fins al Coll Roig i d’allà (aquest cop va ser per carretera –la T311–; aquest cop fèiem tard de debò) passem per Santa Marina fins arribar a Pratdip. D’allà pugem al Coll de la Llena per tornar a baixar fins al punt de sortida. 

 
Ruta: Bonmont – L’Almadrava- Vandellòs – Remullà – Santa Marina – Pratdip – Bonmont.




També et pots baixar el track a Wikiloc

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Paleta Tracker


Ara farà uns 10 mesos que faig servir GPS i, juntament amb el GoogleEarth (link del meu tutorial de com preparar Tracks amb el GoogleEarth) i Montbrió del Camp com a epicentre, he anat “cartografiant” tota aquesta zona amb les nostres sortides domingueres aconseguint una bonica paleta de rutes… i encara queda molt per fer.

Tota aquesta feinada que estic fent amb el GoogleEarth, i provant posteriorment totes les rutes que “dibuixo”, hem permet tenir tota una "paleta" de camins ciclables que hem permeten prepara-ne de nous anant unint trams.

Per cert, totes aquestes rutes i d'altres estan penjades a Wikiloc i a Cicloide.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Sol com un mussol



…així es com em vaig quedar aquest diumenge… i si els campaners es pensaven que m’arronsaria, ho porten clar. Un de la colla ahir va fer la seva primera Triatló a la Garmin de Barcelona i jo no em podia permetre el luxe d’abaixar la guàrdia. Tenia prevista una ruta d’uns 35 km aprox. i, a mig camí, vaig decidir fer una extended version, afegint 15 km de més, i no precisament planers.

Com que no tenia el pressing dels piques i de les presses ­—sempre n’hi ha per tornar— m’ho vaig prendre amb calma gaudint del paisatge.

La ruta d’ahir era per provar un tram de GR-7 que va del parc eòlic del Trucafort a l’Argentera. Volia saber —tot i que ja m’ho imaginava— si era ciclable o no: doncs no. S’ha de carregar bici fins a baix (tram vermell del mapa adjunt; 800 mts.). Suposo que hi deu haver algun Xtream que se la deu fer, però no és el meu cas: en els cercles més íntims em diuen Marylin. Pel colmo, a mig camí vaig trobar uns moteros destrossacamins encallats intentant pujar. La veritat és que tot i baixar a peu no em vaig fer mala sang badant amb el paisatge.


En el tram de Colldejou fins al Coll Roig, passant pels peus de la Mola, em vaig creuar amb una serp (la veritat és que vaig estar a punt de passar per sobre d’ella). Tot i no tenir massa experiència en vipèrids, em va semblar que era un escurçó i vaig aprofitar per fer de Frank de la Jungla fent-li fotos, això si, a certa distància. Del Coll Roig cap al parc eòlic es comença per una rampa cimentada on els 300 primers metres tenen un desnivell d’entre un 15 i 19% que després es va suavitzant passant a camí d’arena. Després d’uns 3 km entre ventiladors baixem pel GR-7 cap a l’Argentera.


Un cop a l’Argentera, la meva idea inicial era anar tornant xino xano, però vaig decidir seguir pel GR-7 i pujar fins al Coll de la Teixeta a veure si així em sortia una mica més de pèl al pit! Pèl no sé, però agulletes, una mica.

I d’allà dalt tot baixada!

Ruta: Montbrió – Vilanova d’Escornalbou – Colldejou – L’Argentera – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbrió



També et pots baixar el track de Wikiloc