dissabte, 18 d’agost de 2012

Montbrió - Riudecols - Creu Formatge - Ermita Puigcerver - Collet dels Feixos - Argentera - Montbrió


Estic content; la ruta d’aquest dimecres va sortir rodona. S’agraeix quan, després de currar-t’ho, els que t’han acompanyat et diuen, en arribar, que els ha agradat molt.

Sempre que preparo les rutes, poc o molt, intento buscar camins nous o petites variacions per arribar als mateixos llocs (sortint generalment des del mateix punt i fent rutes d’entre 40 i 60 km has de començar a buscar coses noves). Normalment, per arribar a Riudecols des de Montbrió, sempre ho hem fet per rieres i, francament, són poc agraïdes. És per això que, amb el GoogleEarth, vaig buscar un camí que ens hi portés evitant les rieres i creuant Botarell (s’ha de fer una mica d’asfalt fins al poble però després realment val la pena).

Un cop a Riudecols, vàrem pujar cap a la Creu de Formatge per un camí que trobem tot creuant el poble i que em sembla que no havia fet mai (fa molts anys, en un Transaventur, vam arribar a l’ermita en btt però no recordo si va ser passant per la Creu; coses de l’edat…) i d’allà cap a l’ermita de Puigcerver. Realment és una bona pujada.


Des de l’ermita vam anar cap al Coll de la Teixeta passant pel parc eòlic del Mas de la Potra del Collet dels Feixos (de les tres vegades que l’he fet, dues ha estat pujant-lo així que, de baixada, el vaig poder gaudir més). Amb els ventiladors de fons és una bona estampa.


Del Coll de la Teixeta vam fer la baixada fins a l’Argentera pel GR-7, que jo no havia pogut fer l’anterior sortida per culpa de les presses, així que ja m’he tret l’espineta (és un tram molt bonic, tant de pujada com de baixada). D’allà cap a Duesaigües, Riudecanyes i Montbrió.




 

També pots baixar-te el track de Wikiloc

dimecres, 15 d’agost de 2012

Montbrió - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Montbrió



Havia de ser una ruta de les bones, però la prohibició de circulació per molts camins degut al alt risc d'incendi i les presses per tornar aviat, han escapçat una mica la ruta prevista. Els diumenges acostumen a tenir aquest problema; els que tenen sopars fins tard els dissabtes, els costa matinar, i els que tenen dinars de compromís els diumenges, tenen presses per tornar aviat i comencen amb la cantarella: he d’estar al cotxe a tal hora… (i saps perfectament que al ritme que estem anant no hi arribarem, i menys encara si es punxa, com va ser el cas).



Com a novetat: la presència d’en Xavier, que ja ens va acompanyar al Tourmalet i aquest cop l’hem posat a prova en mtb i ha aguantat prou bé tot i no estar acostumat a pujar, pujar i pujar… això sí, el baixar se li dona molt bé.


Aquesta ruta ja l’hem fet vàries vegades (alternativa 1, alternativa 2) però sempre amb petites variacions (en la varietat està el gust) i aquest cop, des del Coll de la Teixeta i degut a les presses, la baixada fins a Montbrió -que l'havia planificat per l'Argentera- va ser tota per asfalt: carretera i manta, des del Coll de la Teixeta fins a Montbrió, passant per Duesaigües i Riudecanyes.




Ruta: Montbrió - Vilanvova d'Escornalbou - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió

També pots baixar-te el track a Wikiloc

dimecres, 8 d’agost de 2012

Cambrils - Pratdip - Colldejou - Vilanova d'Escornalbou – Cambrils


Tot i que la publico avui, la sortida és del diumenge. És el que tenen les vacances: poca cobertura Wi-Fi, poques ganes d’engegar l’ordinador, el dolce fare niente, les olimpíades…

La sortida va ser des de Cambrils, més concretament des de la Llosa, així que per arribar a Pratdip vaig haver de recórrer una mica al GoogleEarth i buscar un camí per evitar la nacional, l’autopista, l’autovia del Mediterrani, la via del tren, la futura línia de l’AVE… no es fàcil trobar per on creuar totes aquestes vies.

Per sort no va ser un dia especialment calorós, ja que es tracta d’una zona molt seca i a més la calor no em prova massa.


Vaig tenir un problema amb el GPS i se’m varen solapar vàries rutes en la mateixa pantalla (posteriorment, a casa, li vaig fer un soft reset i es va sol·lucionar). La conseqüència: en un despiste, un petit tram que havia de ser per camí el vàrem fer per asfalt (a prop de la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig).

La ruta no és especialment dura però al final ja tenia ganes d’arribar i poder refrescar-me una mica.



També pots descarregar-te la ruta des de Wikiloc