Em vaig deixar enredar pel Manu per fer l’última sortideta per tancar aquest 2012 per terres tarragonines (la copeta de cava amb torrons sempre és un bon ganxo). Bé, la veritat és que m’enredo tot sol.
Sempre que toca anar per allà arribo a casa ben apallissat… o és masoquisme o és que amb l’edat tinc més facilitat per perdre la memòria… serà això.
Ens hem reunit una bona colla, però poc després de començar ens hem dividit en dos grups: els cabres, que amb les bicis de descens necessiten trialeres d’aquelles que sembla impossible que una bici pugui baixar per allà sense trencar-se el cap, i els ruteros, amb un combinat de km i trams tècnics, però sense passar-se (jo m’he apuntat en aquest).
Decidit això, els del nostre grup (que únicament coneixia al Manu, i no sabia massa bé del pal que gastaven la resta) han sortit disparats com si perdessin el tren. Buf, això serà dur… han anat tant ràpid que no m’ha donat temps ni tant sols de fer fotos!! No és broma!! No vaig amb GoPro, porto la típica pocket, dins una funda, i necessito certa estabilitat per poder-la treure… la càmara.
Avui no penjo la ruta ja que hem tingut un petit contratemps. Un de la colla ha perdut el mòbil i hem hagut de recular una parell de quilòmetres fins trobar-lo. He fet la típica trucada per si sentíem el telèfon, i una noia ha contestat:
-Sí?
-Que t’has trobat aquest mòbil? –li he preguntat, tot sorprès-
-Sí!
…després d’un diàleg de sords, hem quedat en un punt per recollir-lo. Gràcies!!!
Un cop fet aquest petit canvi de ruta i degut al retard que ja portàvem, hem tornat per un camí més ràpid fins al Pont del Diable, punt de trobada i de celebració amb l’altre grup, els cabres. Després de les copetes de cava hem decidit tornar en furgoneta per tal d’estalviar-nos un tram força avorrit.
Bon Any!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada